dijous, 12 de juny del 2008

La possabilitat de viatjar en el temps

La teoria especial de la relativitat d'Albert Einstein (i per extensió la teoria general) permet explícitament un tipus de dilatació temporal que ordinàriament es podria denominar “viatge en el temps”. La teoria sosté que relativament a un observador estacionari, el temps sembla fluir més lentament per als cossos que es desplacen ràpidament: per exemple, un rellotge que es desplaça semblarà córrer més lent; a l'incrementar la seva velocitat i acostar-se a la velocitat de la llum semblarà haver-se detingut completament. No obstant això, aquest efecte només permet el viatge “en el temps” cap a endavant en el futur, mai cap a enrere. Aquest tipus de viatge no és típic de la ciència ficció, i es tenen pocs dubtes sobre la seva existència; no obstant això, d'aquí des d'ara “viatge en el temps”, pròpiament dit, es referirà al recorregut amb algun grau de llibertat cap al passat o el futur. Molts científics consideren que el viatge a través del temps pròpiament dit és impossible. Aquesta opinió es veu reforçada per un argument basat en la navalla de Occam (Occam’s razor). Qualsevol teoria que permeti el viatge en el temps requereix que algunes situacions relacionades amb la causalitat (o, si escau, retrocausalidad) siguin resoltes.
A més, en l'absència de qualsevol evidència experimental de la possibilitat del viatge en el temps, és teòricament més simple suposar que no pot ocórrer. De fet, el físic Stephen Hawking ha suggerit que l'absència de turistes del futur constituïx un fort argument en contra de l'existència del viatge en el temps. Això seria una variant de la paradoxa de Fermi (“si no hi ha visitants extraterrestres és perquè els extraterrestres no existeixen”), on es parlaria de viatgers “del temps” en lloc de “visitants extraterrestres”. Donades aquestes circumstàncies, uns altres suggereixen —als quals sostenen la posició de Stephen Hawking— que en el cas que en un futur l'ésser humà pogués viatjar al passat, aquest no podria regressar a un espai temporal anterior al moment de la posada a punt d'aquesta màquina del temps. També s'ha suggerit que al viatjar al passat estaríem “creant” un univers paral·lel i no viatjaríem a un passat determinat sinó a una còpia d'aquest però amb una diferència: un turista espacial. Tindríem així dos espais temporals simultanis: un on apareix un turista del temps i altre on no apareix. Aquesta seria una hipòtesi per a discutir-nos la paradoxa de “Si demà planejo un viatge a avui per a dir-me ‘hola’, per què avui no tinc un doble al costat meu dient-me ‘hola’?” No obstant això, assumint que el viatge temporal és possible, també resulta interessant per als físics la pregunta de per quina i quines lleis físiques impedeixen el viatge a través del temps.


Dimensions espacials i temporals d'un event, des del punt de vista de la llum.

És possible viatjar en el temps?

Una pregunta bastant feta por moltes persones és si és possible vitjar a travès del temps!
Ronald Mallet assegura que si que és possible i esta construint el que sera la primera màquina del temps.
Per aconseguir aquest objectiu utilitzara potents ratjos làser que igualan la calor generada per el nucli del Sol, disparant simultàniament múltiples làsers formant no solament un simple anell, sinó que també un cilindre de llum amb poténcia suficient per a retorçar l'espai.
Una partícula elemental disparada en una trajectoria en espiral s'obriria cami cap al passat.

El viatge a través del temps és un concepte de desplaçament cap a davant o enrere en diferents punts del temps, així com ho fem en l'espai. Addicionalment, algunes interpretacions de viatge en el temps suggereixen la possibilitat de viatges entre realitats o universos paral·lels. Aquest article analitza la possibilitat teòrica i tècnica de viatges en el temps, i la possibilitat que existeixin paradoxes associades a aquest viatge a través del temps (per exemple evitar el naixement dels nostres propis avantpassats).


dimarts, 27 de maig del 2008

Creació d'una empresa!

Doncs en aquesta actualització us mostrarem un treball que vem fer a classe sobre com crear una empresa. Les dades que mostrare a continuació formen part del treball i no de la realitat.
El treball el vaig fer junt amb l'Adrià Peralta.

1. Definició de l'empresa
L'empresa és un bar-restaurant que es dedica a fer tapes i també hi han menús. Té 165m2 y el seu preu és de 500.000 euros, amb bones instal·lacions adaptades al negoci. Aquest local inclou sortida de fums, WC i una terrassa per als infants. Té una clara orientació al client. Està situada gairebé al centre de la ciutat i no hi ha dificultat a trobar l'establiment. És petita ja que només hi ha entre 11 i 50 treballadors repartits entre cuiners, ajudants de cuina, cambrers, el metre i el propietari. Els cuiners disposen d'una tecnologia punta cosa que facilita també el seu treball.
És del sector terciari de tipus de serveis ja que presta un servei a la societat; és privada perquè el seu propietari és un particular i no de l'Administració pública; de tipus social perquè en sóm dos els propietaris i és una societat limitada perquè el capital que hem invertit és de 3.005,06 euros. També a fi de limitar la responsabilitat del negoci enfront de tercers. Té com a fi ecònomic crear béns i serveis per a la societat i l'objectiu és maximitzar les ganancies. Té una bona posició en el mercat. Els seus objectius generals són: objectius de servei, econòmics, socials i de desenvolupament.
Farem publicitat de l'empresa per a que la gent se'n assebenti i s'animi a vindre al nostre negoci.

2. Ubicació de l'empresa
És un local situat en el C/Doctor Pagès cantonada amb el C/Milá i Fontanals.



3. Estudi de mercat de zona en funció del tipus d'empresa
Hem establert una investigació per coneixer si podriem tindre alguna petita competencia i en aquella mateixa 'manzana' no hi ha cap altre restaurant tot i que a la del costat hi ha un a uns 250m. aproximadament, però no soposen gairebé perill hi ha que la seva impressió no és molt bona i no hi ha quasi gent, perquè les seves instal·lacions són molt dolentes. També, però més lluny, hi han dos més però no crec que donguin gaires problemes.


Els punts en verd són la ubicació d'altres restaurants (els més propers) en aquella zona.

4. Permisos
Els permisos que cal tindre són els següents:
Un registre de comerç notariat, inscripció en el Seniat del socis i el negoci, permisos sanitaris per al ministeri de sanitat, inspecció sanitaria, curs de manipulació d'aliment, certificats de salud, solvencia laboral, inscripció del negoci en el ministeri de treball, seguretat social, ince. I tindre un contador per a la carta d'apertura i et porti els llibres d'actes.

Fins la pròxima!

diumenge, 25 de maig del 2008

EDAD DELS METALLS


Europa: L'Edat del Ferro europea comença poc abans de l'any 800 adC i està protagonitzada per pobles, en la seva majoria belicosos, que habitaven poblats fortament protegits per muralles i altres sistemes defensius. Encara que el ferro va ser profusament emprat per a eines agrícoles i artesanals, augmentant la productivitat i el nivell cultural del continent. Els artesans de l'edat del Ferro europea coneixien el ferro carburado: les plaques de metall es treballaven roent, però sense licuar, escalfant-les entre carbó de llenya perquè absorbís el carboni desprès en la combustió. També van desenvolupar el laminatge, alternant làmines superposades de ferro amb més carboni, i que eren més dures, amb unes altres que tenien menys, i eren més maleables, fins a formar un feix que era forjat a uns 200º C, quan el metall adquiria un color groc clar. L'escalfament i martellejo continu anava eliminant les impureses i millorant la qualitat del metall fins que acabava per crear una fulla compacta i molt resistent, a l'estar compost de làmines virtualment soldades, microscòpiques i de qualitats físiques complementàries. Els europeus també van saber adornar ricament les seves joies metàl·liques i les seves armes, aprenent a enfilar empunyadures de fusta, os, ivori i, millor encara, la tècnica del nielado, incrustant vernissos o fins fils de plata formant complicades filigranes.


dilluns, 28 d’abril del 2008

El Moodle a l'aula de tecnologia


Moodle és un sistema de gestió de cursos de lliure distribució (course management system CMS que ajuda als educadors a crear comunitats d'aprenentatge en línia. Moodle va ser creat per Martin Dougiamas, qui va anar administrador de WebCT en la Universitat Tecnològica de Curtin. Va basar el seu disseny en les idees del constructivismo en pedagogia que afirmen que el coneixement es construïx en la ment de l'estudiant en lloc de ser transmès sense canvis a partir de llibres o ensenyaments i en l'aprenentatge colaborativo. Un professor que opera des d'aquest punt de vista crea un ambient centrat en l'estudiant que li ajuda a construir aquest coneixement amb base en les seves habilitats i coneixements propis en lloc de simplement publicar i transmetre la informació que es considera que els estudiants han de conèixer. La primera versió de l'eina va aparèixer el 20 d'agost de 2002 i, a partir d'allí han aparegut noves versions de forma regular. Fins a desembre de 2006, la base d'usuaris registrats inclou més de 19.000 llocs en tot el món i està traduït a més de 60 idiomes.
Promou una pedagogia constructivista social (col·laboració, activitats, reflexió crítica, etc.). La seva arquitectura i eines són apropiades per a classes en línia, així com també per a complementar l'aprenentatge presencial. Té una interfície de navegador de tecnologia senzilla, lleugera, i compatible. La instal·lació és senzilla requerint una plataforma que suporti PHP i la disponibilitat d'una base de dades. Moodle té una capa d'abstracció de bases de dades pel que suporta les principals marques de bases de dades. S'ha posat èmfasis en una seguretat sòlida en tota la plataforma. Tots els formularis són revisats, les cookies xifrades, etc. La majoria de les àrees d'introducció de text (materials, missatges dels fòrums, entrades dels diaris, etc.) poden ser editades usant l'editor HTML, tan senzill com qualsevol editor de text.
Un dels avantatges que té el moodle és que apareix en altres gestors de contingut educatiu, és la possibilitat que els alumnes participin en la creació de glossaris, i en totes les lliçons es generen automàticament enllaços a les paraules incloses en aquests.
També hi han desventatges i són que algunes activitats poden ser un poc mecàniques, depenent molt del disseny instruccional para Moodle ho que ho fa més dinàmic i atractiu. Per estar basat en tecnologia PHP la configuració d'un servidor amb molts usuaris ha de ser curosa per a obtenir el millor acompliment. Falta millorar la seva interfície d'una manera més senzilla a comparança de dokeos.

En la meva opinió crec que el moodle ens ajudara molt en l'àrea de tecnologia i m'agradaria que en un futur aquest sistema educatiu es fes servir en el nostre institut en altres assignatures.

diumenge, 20 d’abril del 2008

el primer dia!!!!!

Bé... avui estreno el meu blog on aniré penjant algunes coses interesants i també treballs de tecnologia que anirem fent a classe :)
Així que dintre de poc veureu els resultats acadèmics de la classe de 4tE de l'IES Numància.
Fins la proxima!!!!!